Diari de la plaga, d'Emili Piera
On Sale
€5.99
€5.99
Preview
Les primeres víctimes del Covid-19 foren soterrades de pressa, amb els plors, el comiat i els dols taxats. La mort, l’acte humà més privat i selectiu, esdevenia matèria de seguretat, valor polític.
En els dies de la pandèmia tot un país és sotmès a confinament ia més de la literatura, proliferen els actes solitaris fills de la restricció de moviments, de la reclusió més o menys voluntària i, sobretot, de l'allunyament dels horitzons per a tota classe d'afanys i projectes.
Aquí rau la singularitat de la pandèmia: en la seua potència incomparable per a dinamitar Plans. A la força i com diu el tango “el múscul duerme, la ambició descansa”.
Escriptura de forçat, sí i també, una celebració del goig de viure: acorralat, que no vençut.
En els dies de la pandèmia tot un país és sotmès a confinament ia més de la literatura, proliferen els actes solitaris fills de la restricció de moviments, de la reclusió més o menys voluntària i, sobretot, de l'allunyament dels horitzons per a tota classe d'afanys i projectes.
Aquí rau la singularitat de la pandèmia: en la seua potència incomparable per a dinamitar Plans. A la força i com diu el tango “el múscul duerme, la ambició descansa”.
Escriptura de forçat, sí i també, una celebració del goig de viure: acorralat, que no vençut.
