PEDRA TOSCA - FORMAT PAPER

Els nostres silencis

són plens d’un dolor

trist i fosc,

són plens d’espases

que circumden el buit

i provoquen ferides

on la sang només

és un miratge del passat.

Però també el silenci envelleix

i la llum sempre retorna

amb un bri d’herba als llavis,

amb la mirada insolent,

com si el temps

només fora el cruixit

d’unes fulles de tardor

sota els peus.

I és que potser

així és la nostra història,

una successió de solsticis

on la fosca és el presagi

d’un mar encalmat,

esplet de llum.